L'origen de la celebració de la diada de Sant Valentí es remunta fins al segle III a Roma, Quan governava l'emperador Claudi II, qui va decidir prohibir els matrimonis entre gent jove. Per què? Pensava que si la gent estava soltera, obtindria millors soldats: més valents i sense lligams com a família o fills.
Però clar, no es poden posar reixes i presons als sentiments i molt menys quan dues persones estan enamorades. I si no, que l'hi diguin a Romeu i Julieta. Així que la gent va començar a casar-se clandestinament gràcies al sacerdot Valentí, que després d'haver desobeït Claudi II, va ser empresonat i executat el 14 de febrer de l'any 270.
Un parell de segles després, el papa Gelasi I va voler commemorar aquest bonic gest que va tenir Valentí, fent-lo sant i afegint el dia de la seva mort al calendari litúrgic per celebrar l'amor. El 1969 el Concili Vaticà II va voler eliminar aquesta celebració, però era massa tard, ja que amb el pas dels anys s'havia convertit en un negoci amb el qual fer regals ja formava part de la cultura popular.
I tot i que actualment relacionem el 14 febrer amb el dia dels enamorats, la realitat és que uns quants països en lloc de celebrar l'amor de parella realitzen un homenatge a l'amistat. És el cas de Finlàndia, Estònia, Dinamarca o Noruega entre altres, que li donen un nom diferent d'aquest dia i ho celebren amb els amics.
